Visón europeo (Mustela lutreola)
l’últim cens estima que queden 142 exemplars en tot el país.
Les causes del declivi de les poblacions del visó europeu són, d’una banda, la destrucció o mala conservació del seu hàbitat natural.
Però també en tots els territoris la seva principal amenaça és el visó americà, que s’han escapat de granges pelleteres o se’ls ha deixat anar, ja que és un competidor molt fort en el medi natural, més agressiu i es reprodueix més fàcilment.
El llop ibèric (Canis lupus signatus)
Encara que les seves poblacions es van estabilitzar després d’estar a la vora de l’extinció en els 70, segueix considerat en estat desfavorable
Viu una situació delicada: Des de 2021, està protegit en tot el territori nacional en incloure’s en el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESPRE), prohibint la seva caça, encara que enfronta desafiaments de conservació i gestió.
Cigonya negra (Ciconia Nigra)
La principal amenaça amb la qual es troba la cigonya negra és la degradació del seu hàbitat, degut la pressió urbanística i la construcció d’infraestructures, com a grans vies de comunicació i embassaments.
Pots trobar més informació sobre aquest ocell aquí
Granota pirinenca (Rana pyrenaica)
Aquest amfibi presenta diverses adversitats les quals li aguaiten i aproximen la seva extinció
La eutrofització dels torrents d’aigua producte de la intensificació de les pràctiques agrícoles.
Prolongació de les sequeres o les allaus, i dels períodes freds en les estacions de reproducció producte dels canvis climàtics.
Introducció de nous depredadors especialment la repoblació de truites i altres peixos.
Destrucció de l’hàbitat.
Contaminació i alteració dels cursos d’aigua.
Elevada freqüència humana, l’explotació forestal, altres activitats relacionades que poden posar en perill l’hàbitat de l’espècie.
Trencalòs (Gypaetus barbatus)
La principal causa de mortalitat en aquesta espècie es deu a l’ús il·legal d’esquers enverinats